dilluns, 25 de maig del 2015

Quan et trenquen el setrill



Divendres passat, algú que va entrar impunement a la cuina de casa meua em va trencar el setrill de l’oli. Em refereixo a aquell setrill tan nostrat antigoteig, que porta un tap en forma de boc de porró i que impedeix que en cada moment d’abocar no es perdi ni una sola gota del valuós i magnífic líquid d’oliva daurat que tenim a casa nostra. Me’l va trencar em mil bocins. Qui diu el setrill, diu el cor.

La trencadissa va ser tan grossa que el divendres vaig utilitzar tot el temps que em quedava lliure després de treballar fins les tantes per netejar l’escampall tan bé com fos possible. Quan et trenquen el setrill -qui diu setrill diu el cor- no n’hi ha prou amb recollir els bocins. Has de netejar allò que s’ha vessat, el líquid, la víscera, sabent que sempre és, per definició, irrecuperable. Ja l’has perdut. L’hauràs de generar de nou, de primera premsada, i confiar en què no te’l tornin a trencar més.

Ahir diumenge, al col·legi electoral, vaig anar de mesa en mesa amb el carnet d’identitat a la boca i el sobre amb la papereta. Un ‘apoderat’ molt amable, segons li penjava d’una acreditació al coll, em va comunicar, empeltat com devia estar del seu càrrec tauròmac, que si no havia rebut targeta censal, el meu destí estava escrit com el del pobre toro de lídia. Que no votava. Vaig confessar-li que, efectivament, a la meua bústia no havia rebut la targeta i que el divendres, darrer dia per reclamar-la, vaig estar molt enfeinada recollint els trossos de setrill –qui diu setrill, diu cor- i no la vaig reclamar. Vaig sortir del col·legi amb la papereta a la bossa, òrfena d’urna, el sistema de degoteig esbocinat –qui diu del setrill, diu del cor- i el tauròmac sistema democràtic amb les meues dues orelles.

Em miro la papereta tirada damunt la taula del menjador. Sé que en municipis petits, per la llei d’Hondt, un vot pot significar un regidor més o menys. La gota que fa vessar el got. Allò que decanta. Sóc a l’emissora de ràdio i vaig calculant en funció del número de vots que arriben recomptats.


No sé si vull que el meu no-vot hagi decidit res. Espero que no. Però... a qui no li agrada pensar que la seua contribució és o hagués estat imprescindible? Que la seua papereta dins una urna hagués donat o tret un càrrec a algú? Ves que en aquest anhel de protagonisme no es basi el sistema democràtic, exercit, avui en dia, de manera decimonònica. Si l’hagués pogut consultar per internet, l’errada hauria estat esmenada a temps, us ho ben asseguro. Llàstima que no fabriquin setrills 2.0. I qui diu setrills, diu cors. Com al meu, que li ha donat un vot (amb ve baixa).